FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un mirall o una superfície llisa, donar, per reflexió, la imatge (d'algú, d'un objecte). L'estany emmirallava els estels. Algú o alguna cosa, reflectir-se en un mirall o en una superfície llisa. Els pins del voltant s'emmirallaven en l'aigua quieta de l'estany. Prendre [...]
v tr 1 [mirall] reflejar. 2 [l'aigua, etc] reflejar. L'aigua de la bassa emmiralla la lluna, el agua del estanque refleja la luna. 3 fig [mostrar] reflejar. Els ulls emmirallaven l'emoció dels cors, los ojos reflejaban la emoción de los corazones. v pron 4 mirarse en el espejo. 5 emmirallar-se en a [...]
El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir, i no reflexar. Per exemple:
L'estany va reflectir el cel estelat.
El mirall reflecteix el que ets.
El mar reflectia el sol com mai.
Es veu reflectit en les seves ulleres de sol.
[...]
El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir. L'adjectiu corresponent és reflector, reflectora. Així, un vidre que reflecteix alguna cosa (la llum, per exemple) és un vidre reflector. La forma oposada és antireflector, antireflectora.
Els mots [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reverberar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció natural. Es diu, doncs, tant de la reflexió com de la refracció. emmirallar. L'aigua de l'estany emmirallava els estels. espillar. Un espill que no espilla (Alc.). Cp. fer la rateta o fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]